TALLER D'ESCRIPTURA: ROBINSON CRUSOE

En Robinson Crusoe,veu unes petjades a la platja d'un humà,aleshores comença a buscar-lo com boig per tota l'illa.Quan va trobar a la persona, la va examinar de dalt a baix.
Era una dona, que s'havia caigut d'un avió quan estava a punt de estavellar-se contra l'illa.
La dona era de pell blanca, el cabell de color ros, i els ulls blaus.
Va intentar comunicar-se amb èxit.
Un cop comunicats van començar a parlar, i a passejar per l'illa.
En Robinson li va oferir la seva casa per què és podes allotjar, poder menjar....
Al mes següent en Robinson s'havia enamorat d'ella i va decidir dir-li unes coses molt boniques:
-Estic enamorat de tu, et vols casar amb mi ?
I ella va respondre:
-Sí,que vull!
Ells dos estaven compromesos a fer una petita família.
I dit i fet.Van tindre el primer fill,en Kevin.
Al cap de cinc anys el segon juntament amb el tercer,en Joan i en Manel.
Amb la ajuda de tots van construir una escola, un veterinari.
Els nens i la mare s'anaven al cole.
I el pare s'anava al veterinari per poder curar a tots el animals malalts ,ferits de l'illa.
En resum que tots van viure feliços per sempre!
Fi

Alba Comas

TALLER D'ESCRIPTURA: ROBINSON CRUSOE

En Robinson, ple de preocupació i curiositat, va començar a seguir les petjades. Després de tants mesos de solitud li costava fer-se a la idea de que algú altre pogués estar voltant per l’illa. Mentre caminava no deixava de pensar en qui podria trobar-se. I si era algú perillós? I si era un maleït pirata que ves a saber perquè havia acabat en aquella illa? Va començar a  amoïnar-se. De sobte va escoltar el plor d’un nen i es va aturar. Va mirar al seu voltant però no va veure res, així que va continuar caminant al costat de les petjades, atent a qualsevol soroll. El plor del nen havia cessat. Uns metres més endavant les petjades es desviaven cap a la part més fosca de l’illa on desenes de palmeres i de plantes tropicals et protegien del sol i la calor. I allà sota una palmera va veure la imatge més entendridora que es podia haver imaginat:  asseguda a terra, recolzada en el tronc d’una palmera, una noia rossa de llargs cabells donava el pit a un nen mentre li cantussejava molt fluixet una cançó.

En Robinson va tenir por d’espantar-la, així que es va apropar una mica més. Abans de que ell obrís la boca, ella va alçar la mirada i els seus ulls blaus es van trobar amb els del Robinson, que, encara sorprès, li va dir: -Hola. Com has arribat fins aquí? No havia acabat de dir això quan va pensar que potser aquella noia no parlava el mateix idioma, però la noia va posar novament la mirada en el petitó, i amb una veu plena de tristesa li ho va explicar tot. Ella i el seu marit havien sortit  de viatge a la seva embarcació amb el seu fill, però una forta tempesta va fer caure al seu marit a l’aigua quan intentava controlar l’embarcació i ella i el seu fill van quedar a la deriva fins que un vaixell pirata els va rescatar. Però feia un parell de dies el nen, que ni tant sols tenia un any, s’havia posat malalt (tenia febre alta i la pell plena de petites taques vermelles) i els pirates, atemorits de que el nen els pogués contagiar alguna malaltia, van decidir deixar-los al primer lloc on trobessin terra.

En Robinson es va compadir d’ella i per animar-la li va explicar com havia arribat ell a l’illa mesos enrere i com havia sobreviscut només amb tot allò que la natura li oferia. La noia li va somriure tímidament i aleshores ell es va allunyar uns metres i va tornar de seguida amb una fulla mullada en aigua fresca que li va posar al nen al front per baixar-li la febre i una altra fulla molt llarga i grossa que va tallar per la meitat. De dins sortia un líquid gelatinós que, ara que el nen havia deixat de mamar, li va refregar per totes les taques vermelles del seu petit cos. La mare el deixava fer. Després en Robinson va portar un coco, el va obrir amb molta traça i li va oferir a la noia, que va agafar el coco agraïda i li va dir: Em dic Megan i el meu fill Alan. 

I així va ser com en Robinson, la Megan i el petit Alan van començar a viure com una família en aquella illa perduda, la que ara consideraven la seva illa.

Lídia Martell

AMIC INVISIBLE 6è 2012

"You'll be in my heart" performance!

On Monday we finally performed the song that we had been working on during the term "You'll be in my heart", by Phil Collins. We have spent lots of hours working and preparing it, and we think we deserve at least a Grammy award! 
Here you have the result, we hope you like it as much as we liked to do it! J

El dilluns finalment vam interpretar la cançó que havíem estat treballant durant el trimestre "You’ll be in my heart", de Phil Collins. Hem passat moltes hores treballant i preparant la cançó, i creiem que, com a mínim, ens mereixem un premi Grammy! 

Aquí teniu el resultat, esperem que us agradi tant com a nosaltres ens va agradar fer-ho! J

CARTA A SES MAGESTATS ELS REIS DE L'ORIENT

Estimats Reis Mags de l'Orient,

Aquest any 2012 estem en crisi. M'agradaria que l'any vinent no hi hagi ningú sense un habitatge digne, perquè molta gent s'està quedant sense sostre. També m'agradaria que no hi hagués tanta pobresa pel món i que tots els nens puguin anar a escola com faig jo.
M'agradaria que els països que estan en guerra i que utilitzen armes terribles deixin de matar innocents.
Us espero amb il.lusió,

Mireia Ridao

It's Christmas time!!

Hello everyone! Yesterday in English class we did some Christmas activities, such as guessing some riddles about Christmas or making a fantastic cracker! Here you have some pictures. We hope you enjoy them J

Merry Christmas and Happy New Year!!

Hola a tots! Ahir a la classe d’anglès, vam fer algunes activitats sobre el Nadal, com per exemple endevinar una sèrie de paraules de Nadal o fer un fantàstic “cracker”! Aquí teniu algunes imatges. Esperem que les gaudiu J

Bon Nadal i Feliç any nou!!

CARTES A SES MAGESTATS ELS REIS DE L'ORIENT

Estimats Reis de l'Orient,

Per aquest any nou us demano que no hi hagi tanta gent a l'atur i que tothom tingui un sou amb el que poder viure dignament.
Demano que tota la gent que no té casa tingui una vivenda on poder viure i ser feliç.
També us demano que als Estats Units prohibeixin la venda d'armes.
Espero que m'ajudeu a aconseguir aquests desitjos,
Us espero amb molta alegria. Fins sempre,

Marta Llurba