dijous, 20 de desembre del 2012

TALLER D'ESCRIPTURA: ROBINSON CRUSOE

En Robinson Crusoe,veu unes petjades a la platja d'un humà,aleshores comença a buscar-lo com boig per tota l'illa.Quan va trobar a la persona, la va examinar de dalt a baix.
Era una dona, que s'havia caigut d'un avió quan estava a punt de estavellar-se contra l'illa.
La dona era de pell blanca, el cabell de color ros, i els ulls blaus.
Va intentar comunicar-se amb èxit.
Un cop comunicats van començar a parlar, i a passejar per l'illa.
En Robinson li va oferir la seva casa per què és podes allotjar, poder menjar....
Al mes següent en Robinson s'havia enamorat d'ella i va decidir dir-li unes coses molt boniques:
-Estic enamorat de tu, et vols casar amb mi ?
I ella va respondre:
-Sí,que vull!
Ells dos estaven compromesos a fer una petita família.
I dit i fet.Van tindre el primer fill,en Kevin.
Al cap de cinc anys el segon juntament amb el tercer,en Joan i en Manel.
Amb la ajuda de tots van construir una escola, un veterinari.
Els nens i la mare s'anaven al cole.
I el pare s'anava al veterinari per poder curar a tots el animals malalts ,ferits de l'illa.
En resum que tots van viure feliços per sempre!
Fi

Alba Comas


TALLER D'ESCRIPTURA: ROBINSON CRUSOE



En Robinson, ple de preocupació i curiositat, va començar a seguir les petjades. Després de tants mesos de solitud li costava fer-se a la idea de que algú altre pogués estar voltant per l’illa. Mentre caminava no deixava de pensar en qui podria trobar-se. I si era algú perillós? I si era un maleït pirata que ves a saber perquè havia acabat en aquella illa? Va començar a  amoïnar-se. De sobte va escoltar el plor d’un nen i es va aturar. Va mirar al seu voltant però no va veure res, així que va continuar caminant al costat de les petjades, atent a qualsevol soroll. El plor del nen havia cessat. Uns metres més endavant les petjades es desviaven cap a la part més fosca de l’illa on desenes de palmeres i de plantes tropicals et protegien del sol i la calor. I allà sota una palmera va veure la imatge més entendridora que es podia haver imaginat:  asseguda a terra, recolzada en el tronc d’una palmera, una noia rossa de llargs cabells donava el pit a un nen mentre li cantussejava molt fluixet una cançó.

En Robinson va tenir por d’espantar-la, així que es va apropar una mica més. Abans de que ell obrís la boca, ella va alçar la mirada i els seus ulls blaus es van trobar amb els del Robinson, que, encara sorprès, li va dir: -Hola. Com has arribat fins aquí? No havia acabat de dir això quan va pensar que potser aquella noia no parlava el mateix idioma, però la noia va posar novament la mirada en el petitó, i amb una veu plena de tristesa li ho va explicar tot. Ella i el seu marit havien sortit  de viatge a la seva embarcació amb el seu fill, però una forta tempesta va fer caure al seu marit a l’aigua quan intentava controlar l’embarcació i ella i el seu fill van quedar a la deriva fins que un vaixell pirata els va rescatar. Però feia un parell de dies el nen, que ni tant sols tenia un any, s’havia posat malalt (tenia febre alta i la pell plena de petites taques vermelles) i els pirates, atemorits de que el nen els pogués contagiar alguna malaltia, van decidir deixar-los al primer lloc on trobessin terra.

En Robinson es va compadir d’ella i per animar-la li va explicar com havia arribat ell a l’illa mesos enrere i com havia sobreviscut només amb tot allò que la natura li oferia. La noia li va somriure tímidament i aleshores ell es va allunyar uns metres i va tornar de seguida amb una fulla mullada en aigua fresca que li va posar al nen al front per baixar-li la febre i una altra fulla molt llarga i grossa que va tallar per la meitat. De dins sortia un líquid gelatinós que, ara que el nen havia deixat de mamar, li va refregar per totes les taques vermelles del seu petit cos. La mare el deixava fer. Després en Robinson va portar un coco, el va obrir amb molta traça i li va oferir a la noia, que va agafar el coco agraïda i li va dir: Em dic Megan i el meu fill Alan. 

I així va ser com en Robinson, la Megan i el petit Alan van començar a viure com una família en aquella illa perduda, la que ara consideraven la seva illa.

Lídia Martell

dimecres, 19 de desembre del 2012

AMIC INVISIBLE 6è 2012

"You'll be in my heart" performance!




On Monday we finally performed the song that we had been working on during the term "You'll be in my heart", by Phil Collins. We have spent lots of hours working and preparing it, and we think we deserve at least a Grammy award! 
Here you have the result, we hope you like it as much as we liked to do it! J


El dilluns finalment vam interpretar la cançó que havíem estat treballant durant el trimestre "You’ll be in my heart", de Phil Collins. Hem passat moltes hores treballant i preparant la cançó, i creiem que, com a mínim, ens mereixem un premi Grammy! 
Aquí teniu el resultat, esperem que us agradi tant com a nosaltres ens va agradar fer-ho! J

CARTA A SES MAGESTATS ELS REIS DE L'ORIENT

Estimats Reis Mags de l'Orient,

Aquest any 2012 estem en crisi. M'agradaria que l'any vinent no hi hagi ningú sense un habitatge digne, perquè molta gent s'està quedant sense sostre. També m'agradaria que no hi hagués tanta pobresa pel món i que tots els nens puguin anar a escola com faig jo.
M'agradaria que els països que estan en guerra i que utilitzen armes terribles deixin de matar innocents.
Us espero amb il.lusió,

Mireia Ridao


It's Christmas time!!


Hello everyone! Yesterday in English class we did some Christmas activities, such as guessing some riddles about Christmas or making a fantastic cracker! Here you have some pictures. We hope you enjoy them J

Merry Christmas and Happy New Year!!



Hola a tots! Ahir a la classe d’anglès, vam fer algunes activitats sobre el Nadal, com per exemple endevinar una sèrie de paraules de Nadal o fer un fantàstic “cracker”! Aquí teniu algunes imatges. Esperem que les gaudiu J

Bon Nadal i Feliç any nou!!





CARTES A SES MAGESTATS ELS REIS DE L'ORIENT

Estimats Reis de l'Orient,

Per aquest any nou us demano que no hi hagi tanta gent a l'atur i que tothom tingui un sou amb el que poder viure dignament.
Demano que tota la gent que no té casa tingui una vivenda on poder viure i ser feliç.
També us demano que als Estats Units prohibeixin la venda d'armes.
Espero que m'ajudeu a aconseguir aquests desitjos,
Us espero amb molta alegria. Fins sempre,

Marta Llurba


dimarts, 18 de desembre del 2012

TALLER D'ESCRIPTURA: ROBINSON CRUSOE

En Robinson Crusoe es passeja per una de les platges de l'illa on una inoportuna tempesta amb el seu corresponent naufragi l'ha confinat. Porta el seu lloro a l'espatlla i es protegeix del sol gràcies a un para-sol fabricat amb fulles de palmera, i està ben orgullós de la seva habilitat. Pensa que, vistes les circumstàncies  no es pot dir que no s'ho hagi muntat prou bé. Ara té refugi per protegir-se de les inclemències del temps i de l'assalt de les feres, sap on aconseguir aliments i beguda, té vestits que l'abriguen i que ell mateix s'ha fet amb elements naturals de l'illa, els dòcils serveis d'un remat de cabres, etc. En fi, que sap com muntar-s'ho per portar, si més no, una bona vida com a nàufrag solitari. 

Robinson segueix passejant i està tan content d'ell mateix que, per un moment, li sembla que no troba res a faltar. De cop, l'atura un ensurt. Allà, a la sorra blanca, es dibuixa una marca que revolucionarà tota la seva pacífica existència: la petjada d'un peu humà.
De qui deu ser? Amic o enemic? Home o dona? Com s´'hi podrà entendre?

Robinson va decidir seguir les petjades per esbrinar de qui eren,va estar caminant hores i hores,sense trobar res. De cop i volta va veure una ombra ,però quan es va voler adonar  ja no hi era.Va seguir buscant i de sobte,a la sorra, va trobar una arracada de noia amb un nom escrit que no es veia molt bé.
L´únic que va esbrinar és que el nom d´aquella noia començava per A . Les petjades arribaven davant del mar i al fons va veure una noia d´esquenes a ell, dins el mar.Tenia moltes ganes de saber qui era.Va anar nedant molt de pressa,i va veure la cara de la noia.Era la seva germana Adine.

Robinson es va alegrar molt de veure-la per què després de mesos per fi tenia amb qui parlar i encara més si era la seva germana. Ara només li importava salvar la vida de Adine i la seva.Adine portava dies sense menjar i ell li va donar el poc menjar que li quedava. Li va demanar que anés a buscar el menjar que pugués, metre ell anava a buscar aigua potable.Van passar setmanes i setmanes i com que ell va veure que no tenien possibilitats de que els trobessin, Robinson va pensar en fer una canoa de fusta amb l´ajuda de la seva germana Adine. I ho van aconseguir. Com que ell sabia que no aguantaria molt,va calcular que aguantaria fins l´illa més propera que serien com tres hores de viatge. Allà ja farien una nova canoa i així successivament, però a la meitat de la travessia per culpa d´una onada la noia va caure a l´aigua. I com que no tenia forces per no haver menjat no va poder pujar. Robinson la va treure, si hagués trigat una mica més, ella hagués mort. Al final van aconseguir tornar a la ciutat i allà es van fer molt famosos explicant la seva aventura.

Marta Freire
  


dimecres, 12 de desembre del 2012

Aquest matí els alumnes de sisè hem fet una petita pregària a la capella per a viure i recordar que som a l' Advent!!!


dilluns, 10 de desembre del 2012

A LA CANTADA DE NADALES...

Aquest any, els alumnes de 6è cantarem una cançó en anglès: "Away in a manger".

Aquí teniu els vídeos que hem vist a classe.



dimecres, 28 de novembre del 2012

ELECCIONS AL PARLAMENT



A ciències socials i a ciutadania, estem fent un treball sobre les eleccions al Parlament de Catalunya.
Hem fet set grups, cada grup treballa un partit polític que tindrà representació al govern de la Generalitat. Fem un mural amb imatges amb el nom del president del partit, el gràfic dels vots de cada partit polític i fem una comparació de les propostes de cada partit en sanitat.
Trobem molta informació, però el més difícil és triar la que ens va bé i organitzar-la.
Ens està sortint molt bé a tots els grups, tots estem molt treballadors i ens estem esforçant molt tots i totes.

Maria Arnau i Paula Aguado





dimecres, 21 de novembre del 2012

dimecres, 7 de novembre del 2012

FEM UN CONCURS!

A la classe de medi social hem fet un concurs per treballar el planisferi.

Ens hem dividit en cinc equips i cada grup havia de preparar un qüestionari pels equips contraris.

Cada grup disposava de cinc minuts per a respondre les preguntes dels altres; això sí, amb l'ajut d'un atles.

Un cop acabat el temps, hem revisat que les respostes fossin correctes. L'equip guanyador ha estat el número cinc, format per: Alba Comas, Pau Martín, Carla Ramos, Nerea Segura i Nayra Ureña. Des d'aquí els volem felicitar!






dimecres, 31 d’octubre del 2012

La nostra Castanyada...

I-3, I-4, I-5: han fet dansa tots junts en rotllana al pati petit, cadascú amb la seva classe.
1r i 2n: han vist alguns balls/espectacles que han preparat els de 5è i 6è per a ells.
3r i 4t: han fet manualitats (aranyes amb filferros de colors).
5è i 6è: han ballat pels de 1r i 2n ,i uns altres fan de reporters. Una altre part de 5è i 6è estan ajudants als de infantil.
1r E.S.O.: Alguns alumnes de 1r de l’ESO estan ajudant a preparar el bloc d’informació de la castanyada.
En aquests moments tots els nens i nenes de l’escola després d’haver menjat els panellets que van elaborar el dilluns passat. estan al pati gran ballant i gaudint de la festa.
Bona Castanyada a tothom !!!
Castanyada2012 EducacióInfantil on PhotoPeach

Castanyada 2012 Cicle Inicial on PhotoPeach

CASTANYADA 2012 ACTIVITATS C. MITJÀ i C. SUPERIOR.

CASTANYADA 2012 C.Mitjà i C. Superior on PhotoPeach

LA CASTANYADA A L'ESCOLA

Avui dia 31 de novembre, els alumnes d'infantil i primària estan celebrant la festa de la castanyada.
Alguns fan tallers,fan dances, fan tallers plàstics...
a partir de les 4h ens menjarem els panallets que han fet els nens de I3 fins a 6è.

Us timdrem informats.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

El "Dream Team" de 6è





Aquesta és l'última imatge del nostre equip de sisè durant l'estada a Cal Petit.
Aquests dies hem pogut experimentar algunes qüestions de l'edat mitjana alhora que ens hem conegut més i millor.
En Pere, el guia del Castell de Montsonís ens va ensenyar els racons del castell.
Els monitors de Cal Petit, Carmen, Laura i Luís, ens han ajudat i ensenyat coses interessants i les cuineres ens han fet un menjar molt bo.
L'Àngel va marxar malalt, però ja sabem que es troba millor. En Marc C també va marxar, però ell no per malatia; la seva mare li tenia preparada una sorpresa.

Han estat tres dies genials. Ara toca enllestir el projecte i preparar les exposicions.

Maria G, Jordi D i Jaume F

divendres, 26 d’octubre del 2012

Cistelleria... un repte per als nostres artesans. on PhotoPeach

I després del sopar medieval...retorn al S.XXI... on PhotoPeach

El reportatge del sopar Medieval on PhotoPeach

Sopar Medieval

El sopar d'aquesta nit ha estat molt especial. Hem pogut viure en primera persona una festa medieval. Us deixem amb un petit recull d'imatges de l'entrada dels comensals a la festa final.



El bufó ha donat el toc d'inici del sopar.

dijous, 25 d’octubre del 2012

Preparatius pel sopar Medieval on PhotoPeach

Diversió i creativitat ! on PhotoPeach

Fem d'enquadernadors. on PhotoPeach

Good morning !!! on PhotoPeach

Tot just comença !

Acaba la nit...?

Aquest trimestre hem començat a Educació fisica els esports relacionats amb l’ Atletisme.

Dins de l’atletisme treballem diverses especialitas com per exemple el salt de longitud ,el salt d’ alçada.... vam saltar molt i fins i tot alguns vam poder saltar
1 metre!!!
Respecte a les carreres vam fer relleus de 4 x 100 i 4 x 400.
També hem estat treballant tots els llençaments com el de javalina, el de pes i el de disc.

MIQUEL VILLARROYA I ANREA UREÑA

CAL PETIT

dimecres, 24 d’octubre del 2012

CASTELL DE MONTSONÍS on PhotoPeach

Bona nit pares i mares,

Avui hem passat un dia fantàstic.

La primera activitat que hem fet ha estat la visita al castell de Montsonís. Als nens els ha agradat veure totes les estances, passejar per la bodega, la cuina, la sala d'armes, etc.

Després de la visita, hem anat a dinar a Cal Petit. Tot seguit hem estat jugant una estona i, més tard, hem anat d'excursió fins al poble.

Quan hem arribat a la casa ja teníem el sopar a punt. I ara, amb les llanternes, els jocs de nit!

Podeu seguir les activitats i novetats des del twitter de l'escola i al perfil d'Instagram (Fedac_santandreu)

Aquí us presentem algunes imatges.

Primera tarda a Cal Petit on PhotoPeach

You'll be in my heart

Com molts de vosaltres ja sabeu, a l'assignatura d'anglès estem estudiant la cançó de Phil Collins "You'll be in my heart", de la banda sonora de la pel•lícula “Tarzán”. Actualment estem treballant la pronunciació d’aquesta, però encara ens queden molts aspectes per tractar, entre ells la comprensió de la lletra de la cançó o la creació de moviments per realitzar al mateix temps que la cantem. Tindreu més notícies pròximament! Per ara us deixem el link amb la cançó original, esperem que us agradi!



http://www.youtube.com/watch?v=JIVaUcE4kAM


Fins aviat!

Health and prevention

Aquest trimestre a Science estem treballant el tema “Health and prevention”. Hem parlat de la importància de tenir una bona salut i dels factors que ens poden fer caure malalts. Actualment estem realitzant un treball de recerca en grup, on cadascun treballa una malaltia diferent. La primera part del treball consisteix en cercar informació a la següent pàgina web:

http://kidshealth.org/kid/

A continuació, han de seleccionar la informació més important i elaborar un power point. Finalment, hauran de realitzar una petita exposició del mateix i de la malaltia que han treballat davant de la resta de companys. Aquí adjuntem una sèrie de fotografies cercant informació a la xarxa i prenent apunts dels punts principals.


dijous, 18 d’octubre del 2012

ENTREVISTA AL BOMBER DE SANT ANDREU JUAN FERNÁNDEZ

Avui entrevistem a Juan Fernandez un bomber de Sant Andreu. He triat el seu ofici perquè em sembla molt interessant.

-A què es dedica ?
-Sóc bomber

-Li agrada el seu treball ?
-Sí m'agrada.

-Des de quan es dedica ?
-Des de l'any 1980, fa 32 anys.

-Va estudiar ?
-Sí,sempre.

-Quant temps ?
-S'estudia abans de ser bomber, i després a l'academia de bombers.

-Treballa en equip ?
-Sí, aquest treball sempre és en equip.

-De petit què volia ser ?
-Camioner o bomber

-Ha estat en perill ?
-Sí, al port, a la fàbrica de pintures, i al bosc

-Què és el què més li agrada del seu treball ?
-L'acció d'ajudar la gent i el treball en equip.

Moltes gràcies i ja coneixem un mica més la tasca dels bombers.


Guillem Pérez

dimarts, 16 d’octubre del 2012

L'ENTREVISTA

Avui dimecres 3 d´octubre, som a l' hípica Can Caldes de Sant Cugat del Vallés(Barcelona). Ara vaig a veure si el meu monitor d´equitació és tan amable de contestar-me unes preguntes:

- Bona tarda Pedro,et podria fer unes preguntes sobre el teu ofici? És per un treball de la meva escola.

- Es clar que sí!

- Per què vas triar aquesta feina?

- Perquè des dels 4 anys que munto a cavall i m' encanta. Llavors vaig decidir aprendre l´ofici.

- És un ofici complicat? Necessites molta paciència?

- Un ofici complicat sí que és, com tots el altres,i també has de tenir molta paciència, perquè treballes amb animals i nens.

- Quants anys portes al teu ofici?

- Més o menys porto 7 anys fent de monitor d´equitació.

- Quin horari fas?

- Tots els dies de 9 del matí a 10 de la nit, menys els dilluns.

- Necessites alguna titulació?

- Sí que la necessites, la titulació de monitor d´equitació,i per treballar amb nens.

-De vegades t´estresses amb el teu treball?

-Sí, sobretot a les competicions.

- Si haguéssis de triar un altre ofici, quin triaries?

- Triaria el mateix perquè m´encanta ensenyar als nens,a que aprenguin a muntar a cavall.

- Els caps de setmana treballes?

- Sí, treballo tots els dissabtes i diumenges.

- Doncs moltes gràcies Pedro,t´agraeixo el moment que m´has dedicat a contestar-me les preguntes.

- De res,fins una altre.

Carla Ramos


dijous, 11 d’octubre del 2012

Cànon "La balalaika".

ENTREVISTA A LA DIRECTORA DE L'ESCOLA: LA NÚRIA ALMANSA

A l'assignatura de català hem hagut de fer una entrevista a una persona que ens interessés el seu ofici,i nosaltres hem triat a la directora de l'escola, la Núria Almansa. Ha estat molt amable de respondre les nostres preguntes.

- A què es dedica?
- Sóc professora de religió i directora del col·legi.
- Li agrada la seva feina?
- Sí,molt
- Des de quan s'hi dedica?
- Fa 22 anys que treballo de professora i 8-9 anys de directora.
- Ara té molta feina?
- Sí, però hi ha més feina al principi de curs i al mes de febrer.
- Treballa en equip?
- Sí, amb el Jaume la Imma i 7 persones més.
- Està a gust amb els seus companys?
- Sí perquè els hi agrada la seva feina.
- Creu que guanya un bon sou?
- És just, perquè hi ha persones que no tenen diners.
- Què ha hagut d'estudiar? Quants anys?
- He hagut d'estudiar història, tecnologia, música i un postgrau de direcció. He hagut d'estudiar tot això durant 12 anys.

Aquí finalitza la nostra entrevista. Moltíssimes gràcies!!!

Lidia Martell i Neus Gràcia

dijous, 4 d’octubre del 2012

TREBALL EN EQUIP!


A l'àrea de ciències socials hem estat estudiant el relleu d'Espanya. Ens agrada treballar amb els ordinadors perquè tenim moltes activitats interessants i la classe passa volant!

Alba Comas

dimarts, 25 de setembre del 2012

COMENCEM EL CURS!


Quan vam pujar a la classe ens vam alegrar perquè era molt fresca i gran.

Un cop ens vam asseure tots la Maria, la nostra professora, ens va comentar algunes novetats del nou curs, com que tindríem ordinadors per treballar.

Després vam sortir al pati a jugar, llavors vam veure a tots els amics
i també la nena nova, la Regina, es va presentar.
Vam esmorzar i vam pujar a les classes ràpidament.
Ens van donar tot el material i un cop repartit, en Jordi va venir a presentar-se.

Vam anar al menjador.Llavors vam veure a les professores del menjador. Ens vam endur una sorpresa quan ens van dir que la Cristina era la nova coordinadora.

Vam pujar a les classes i els professors es van seguir presentant: en Jaume, la Marta, l'Adriana...A l'acabar les classes ens vam acomiadar de la professora i dels amics.

El primer dia s'havia acabat i ara ja estàvem tots més tranquils i contents d'haver començat!

Oriol Clotet i Alba Comas







dimarts, 11 de setembre del 2012