dimarts, 18 de desembre del 2012

TALLER D'ESCRIPTURA: ROBINSON CRUSOE

En Robinson Crusoe es passeja per una de les platges de l'illa on una inoportuna tempesta amb el seu corresponent naufragi l'ha confinat. Porta el seu lloro a l'espatlla i es protegeix del sol gràcies a un para-sol fabricat amb fulles de palmera, i està ben orgullós de la seva habilitat. Pensa que, vistes les circumstàncies  no es pot dir que no s'ho hagi muntat prou bé. Ara té refugi per protegir-se de les inclemències del temps i de l'assalt de les feres, sap on aconseguir aliments i beguda, té vestits que l'abriguen i que ell mateix s'ha fet amb elements naturals de l'illa, els dòcils serveis d'un remat de cabres, etc. En fi, que sap com muntar-s'ho per portar, si més no, una bona vida com a nàufrag solitari. 

Robinson segueix passejant i està tan content d'ell mateix que, per un moment, li sembla que no troba res a faltar. De cop, l'atura un ensurt. Allà, a la sorra blanca, es dibuixa una marca que revolucionarà tota la seva pacífica existència: la petjada d'un peu humà.
De qui deu ser? Amic o enemic? Home o dona? Com s´'hi podrà entendre?

Robinson va decidir seguir les petjades per esbrinar de qui eren,va estar caminant hores i hores,sense trobar res. De cop i volta va veure una ombra ,però quan es va voler adonar  ja no hi era.Va seguir buscant i de sobte,a la sorra, va trobar una arracada de noia amb un nom escrit que no es veia molt bé.
L´únic que va esbrinar és que el nom d´aquella noia començava per A . Les petjades arribaven davant del mar i al fons va veure una noia d´esquenes a ell, dins el mar.Tenia moltes ganes de saber qui era.Va anar nedant molt de pressa,i va veure la cara de la noia.Era la seva germana Adine.

Robinson es va alegrar molt de veure-la per què després de mesos per fi tenia amb qui parlar i encara més si era la seva germana. Ara només li importava salvar la vida de Adine i la seva.Adine portava dies sense menjar i ell li va donar el poc menjar que li quedava. Li va demanar que anés a buscar el menjar que pugués, metre ell anava a buscar aigua potable.Van passar setmanes i setmanes i com que ell va veure que no tenien possibilitats de que els trobessin, Robinson va pensar en fer una canoa de fusta amb l´ajuda de la seva germana Adine. I ho van aconseguir. Com que ell sabia que no aguantaria molt,va calcular que aguantaria fins l´illa més propera que serien com tres hores de viatge. Allà ja farien una nova canoa i així successivament, però a la meitat de la travessia per culpa d´una onada la noia va caure a l´aigua. I com que no tenia forces per no haver menjat no va poder pujar. Robinson la va treure, si hagués trigat una mica més, ella hagués mort. Al final van aconseguir tornar a la ciutat i allà es van fer molt famosos explicant la seva aventura.

Marta Freire