En Robinson Crusoe,veu unes petjades a la platja d'un humà,aleshores comença a buscar-lo com boig per tota l'illa.Quan va trobar a la persona, la va examinar de dalt a baix.
Era una dona, que s'havia caigut d'un avió quan estava a punt de estavellar-se contra l'illa.
La dona era de pell blanca, el cabell de color ros, i els ulls blaus.
Va intentar comunicar-se amb èxit.
Un cop comunicats van començar a parlar, i a passejar per l'illa.
En Robinson li va oferir la seva casa per què és podes allotjar, poder menjar....
Al mes següent en Robinson s'havia enamorat d'ella i va decidir dir-li unes coses molt boniques:
-Estic enamorat de tu, et vols casar amb mi ?
I ella va respondre:
-Sí,que vull!
Ells dos estaven compromesos a fer una petita família.
I dit i fet.Van tindre el primer fill,en Kevin.
Al cap de cinc anys el segon juntament amb el tercer,en Joan i en Manel.
Amb la ajuda de tots van construir una escola, un veterinari.
Els nens i la mare s'anaven al cole.
I el pare s'anava al veterinari per poder curar a tots el animals malalts ,ferits de l'illa.
En resum que tots van viure feliços per sempre!
Fi
Alba Comas
dijous, 20 de desembre del 2012
TALLER D'ESCRIPTURA: ROBINSON CRUSOE
En Robinson, ple de preocupació i curiositat, va començar a seguir les
petjades. Després de tants mesos de solitud li costava fer-se a la idea de que
algú altre pogués estar voltant per l’illa. Mentre caminava no deixava de
pensar en qui podria trobar-se. I si era algú perillós? I si era un maleït
pirata que ves a saber perquè havia acabat en aquella illa? Va començar a amoïnar-se. De sobte va escoltar el plor d’un
nen i es va aturar. Va mirar al seu voltant però no va veure res, així que va
continuar caminant al costat de les petjades, atent a qualsevol soroll. El plor
del nen havia cessat. Uns metres més endavant les petjades es desviaven cap a
la part més fosca de l’illa on desenes de palmeres i de plantes tropicals et
protegien del sol i la calor. I allà sota una palmera va veure la imatge més
entendridora que es podia haver imaginat:
asseguda a terra, recolzada en el tronc d’una palmera, una noia rossa de
llargs cabells donava el pit a un nen mentre li cantussejava molt fluixet una
cançó.
En Robinson va tenir por d’espantar-la, així que es va apropar una mica
més. Abans de que ell obrís la boca, ella va alçar la mirada i els seus ulls
blaus es van trobar amb els del Robinson, que, encara sorprès, li va dir:
-Hola. Com has arribat fins aquí? No havia acabat de dir això quan va pensar
que potser aquella noia no parlava el mateix idioma, però la noia va posar
novament la mirada en el petitó, i amb una veu plena de tristesa li ho va
explicar tot. Ella i el seu marit havien sortit
de viatge a la seva embarcació amb el seu fill, però una forta tempesta
va fer caure al seu marit a l’aigua quan intentava controlar l’embarcació i
ella i el seu fill van quedar a la deriva fins que un vaixell pirata els va
rescatar. Però feia un parell de dies el nen, que ni tant sols tenia un any, s’havia
posat malalt (tenia febre alta i la pell plena de petites taques vermelles) i
els pirates, atemorits de que el nen els pogués contagiar alguna malaltia, van
decidir deixar-los al primer lloc on trobessin terra.
En Robinson es va compadir d’ella i per animar-la li va explicar com havia
arribat ell a l’illa mesos enrere i com havia sobreviscut només amb tot allò
que la natura li oferia. La noia li va somriure tímidament i aleshores ell es
va allunyar uns metres i va tornar de seguida amb una fulla mullada en aigua
fresca que li va posar al nen al front per baixar-li la febre i una altra fulla
molt llarga i grossa que va tallar per la meitat. De dins sortia un líquid
gelatinós que, ara que el nen havia deixat de mamar, li va refregar per totes
les taques vermelles del seu petit cos. La mare el deixava fer. Després en
Robinson va portar un coco, el va obrir amb molta traça i li va oferir a la
noia, que va agafar el coco agraïda i li va dir: Em dic Megan i el meu fill
Alan.
I així va ser com en Robinson, la Megan i el petit Alan van començar a
viure com una família en aquella illa perduda, la que ara consideraven la seva
illa.
Lídia Martell
dimecres, 19 de desembre del 2012
"You'll be in my heart" performance!
On Monday we finally performed the song that we had been working on during the term "You'll be in my heart", by Phil Collins. We have spent lots of hours working and preparing it, and we think we deserve at least a Grammy award!
Here you have the result, we hope you like it as much as we liked to do it! J
El dilluns finalment vam interpretar la cançó que havíem estat treballant durant el trimestre "You’ll be in my heart", de Phil Collins. Hem passat moltes hores treballant i preparant la cançó, i creiem que, com a mínim, ens mereixem un premi Grammy!
Aquí teniu el resultat, esperem que us agradi tant com a nosaltres ens va agradar fer-ho! J
CARTA A SES MAGESTATS ELS REIS DE L'ORIENT
Estimats Reis Mags de l'Orient,
Aquest any 2012 estem en crisi. M'agradaria que l'any vinent no hi hagi ningú sense un habitatge digne, perquè molta gent s'està quedant sense sostre. També m'agradaria que no hi hagués tanta pobresa pel món i que tots els nens puguin anar a escola com faig jo.
M'agradaria que els països que estan en guerra i que utilitzen armes terribles deixin de matar innocents.
Us espero amb il.lusió,
Mireia Ridao
Aquest any 2012 estem en crisi. M'agradaria que l'any vinent no hi hagi ningú sense un habitatge digne, perquè molta gent s'està quedant sense sostre. També m'agradaria que no hi hagués tanta pobresa pel món i que tots els nens puguin anar a escola com faig jo.
M'agradaria que els països que estan en guerra i que utilitzen armes terribles deixin de matar innocents.
Us espero amb il.lusió,
Mireia Ridao
It's Christmas time!!
Hello everyone! Yesterday in English class
we did some Christmas activities, such as guessing some riddles about Christmas
or making a fantastic cracker! Here you have some pictures. We hope you enjoy them
Merry Christmas and Happy New Year!!
Hola a tots! Ahir a la classe d’anglès, vam
fer algunes activitats sobre el Nadal, com per exemple endevinar una sèrie de
paraules de Nadal o fer un fantàstic “cracker”! Aquí teniu algunes imatges.
Esperem que les gaudiu J
Bon Nadal i Feliç any nou!!
CARTES A SES MAGESTATS ELS REIS DE L'ORIENT
Estimats Reis de l'Orient,
Per aquest any nou us demano que no hi hagi tanta gent a l'atur i que tothom tingui un sou amb el que poder viure dignament.
Demano que tota la gent que no té casa tingui una vivenda on poder viure i ser feliç.
També us demano que als Estats Units prohibeixin la venda d'armes.
Espero que m'ajudeu a aconseguir aquests desitjos,
Us espero amb molta alegria. Fins sempre,
Marta Llurba
Per aquest any nou us demano que no hi hagi tanta gent a l'atur i que tothom tingui un sou amb el que poder viure dignament.
Demano que tota la gent que no té casa tingui una vivenda on poder viure i ser feliç.
També us demano que als Estats Units prohibeixin la venda d'armes.
Espero que m'ajudeu a aconseguir aquests desitjos,
Us espero amb molta alegria. Fins sempre,
Marta Llurba
dimarts, 18 de desembre del 2012
TALLER D'ESCRIPTURA: ROBINSON CRUSOE
En Robinson Crusoe es passeja per una de les platges de l'illa on una inoportuna tempesta amb el seu corresponent naufragi l'ha confinat. Porta el seu lloro a l'espatlla i es protegeix del sol gràcies a un para-sol fabricat amb fulles de palmera, i està ben orgullós de la seva habilitat. Pensa que, vistes les circumstàncies no es pot dir que no s'ho hagi muntat prou bé. Ara té refugi per protegir-se de les inclemències del temps i de l'assalt de les feres, sap on aconseguir aliments i beguda, té vestits que l'abriguen i que ell mateix s'ha fet amb elements naturals de l'illa, els dòcils serveis d'un remat de cabres, etc. En fi, que sap com muntar-s'ho per portar, si més no, una bona vida com a nàufrag solitari.
Robinson segueix passejant i està tan content d'ell mateix que, per un moment, li sembla que no troba res a faltar. De cop, l'atura un ensurt. Allà, a la sorra blanca, es dibuixa una marca que revolucionarà tota la seva pacífica existència: la petjada d'un peu humà.
De qui deu ser? Amic o enemic? Home o dona? Com s´'hi podrà entendre?
Robinson va decidir seguir les petjades per esbrinar de qui eren,va estar caminant hores i hores,sense trobar res. De cop i volta va veure una ombra ,però quan es va voler adonar ja no hi era.Va seguir buscant i de sobte,a la sorra, va trobar una arracada de noia amb un nom escrit que no es veia molt bé.
L´únic que va esbrinar és que el nom d´aquella noia començava per A . Les petjades arribaven davant del mar i al fons va veure una noia d´esquenes a ell, dins el mar.Tenia moltes ganes de saber qui era.Va anar nedant molt de pressa,i va veure la cara de la noia.Era la seva germana Adine.
Robinson es va alegrar molt de veure-la per què després de mesos per fi tenia amb qui parlar i encara més si era la seva germana. Ara només li importava salvar la vida de Adine i la seva.Adine portava dies sense menjar i ell li va donar el poc menjar que li quedava. Li va demanar que anés a buscar el menjar que pugués, metre ell anava a buscar aigua potable.Van passar setmanes i setmanes i com que ell va veure que no tenien possibilitats de que els trobessin, Robinson va pensar en fer una canoa de fusta amb l´ajuda de la seva germana Adine. I ho van aconseguir. Com que ell sabia que no aguantaria molt,va calcular que aguantaria fins l´illa més propera que serien com tres hores de viatge. Allà ja farien una nova canoa i així successivament, però a la meitat de la travessia per culpa d´una onada la noia va caure a l´aigua. I com que no tenia forces per no haver menjat no va poder pujar. Robinson la va treure, si hagués trigat una mica més, ella hagués mort. Al final van aconseguir tornar a la ciutat i allà es van fer molt famosos explicant la seva aventura.
Marta Freire
dilluns, 17 de desembre del 2012
dimecres, 12 de desembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)